ESTUDIS REALITZATS I ESTUDIS PENDENTS

Les excavacions arqueològiques fan pensar que al voltant de la torre hi havia una mena de tancat o muralla

TERRES HABITADES DES D’ANTIC

Tombes excavades a la roca, una manera de construir molt antiga, hereva de les tècniques romanes… les pedres ens parlen

Estem en unes terres habitades des d’èpoques molt reculades, com demostra tant l’arquitectura megalítica, cas del dolmen de Llanera, com les diverses agrupacions de tombes excavades a la roca. Precisament, al peu de la torre encara se’n veu una. És al costat oest, sobre el cingle, i es conserva parcialment. En sabem d’altres a prop. En termes generals són dels segles VI-X. Tal vegada el dipòsit que hi ha excavat a la roca, al costat d’aquest enterrament, sigui també d’aquesta època, o fins i tot anterior a la construcció de la torre.

Fixem-nos ara on és el castell de Peracamps: en una petita elevació, prop de les masies del lloc. Sobta veure que no és dalt del Serrat del Pedró (870 msnm), sinó més cap al sud, a un nivell inferior (840 msnm). És un tema a considerar perquè sempre s’havia dit que castells i torres són dalt de turons per veure’s entre ells i controlar els territoris, i en especial a les zones de frontera.

El castell es va construir sobre una codina de pedra calcària, en una posició molt determinada ja que des d’aquí es controlava el pas d’una via romana que passava per Sanahuja, Biosca i anava cap a Solsona i Berga. Amb el temps va esdevenir el camí ral.

Les excavacions arqueològiques realitzades entre 2022 i 2023 indiquen que al voltant de la torre hi hauria una mena de recinte que encerclava un espai més ampli. Però caldrà esperar nous treballs per conèixer les seves característiques. El cert és que els castells d’aquesta època, al tombant de l’any 1000, estan formats per una torre i un espai més o menys ampli al seu voltant, protegit per una paret o muralla. Dins hi hauria habitatges, corrals, magatzems, etc., tot adaptat a l’orografia de cada lloc.

[Esquerra] Enterrament excavat a la roca que probablement forma part d’una necròpolis fins i tot anterior a la construcció de la torre. [Dreta] Dipòsit excavat a la roca que fins i tot podria ser una obra prèvia a la construcció de la torre.

La torre és una construcció de pedra i morter de calç aixecada sobre la roca. Tot i que se’n conserva només la banda de ponent, podem reconstruir la seva planta, d’uns 10 x 6,75 m per l’exterior, i una alçada conservada d’una mica més de 17 m. Els murs, a la base tenen un gruix d’uns 2 m. Es van estretint amb petits reclaus a mesura que es va pujant. La secció conservada indica que la torre és lleugerament atalussada, ja que els murs per la part de fora no són totalment verticals.

És una obra força ben feta, amb morter de calç i pedra que es col·loca en tongades prou endreçades. A les cantonades conservades es van emprar carreus de pedra ben treballada, més grans que les peces que fan paret.,

La torre abans dels treballs de restauració d’esquerra a dreta: alçat est, oest, sud, nord i planta general de la torre i el seu entorn. (Autor: Adrià Cubo-Arqueòlegs.cat)

És una manera de construir molt antiga, hereva de les tècniques romanes. Les cares exteriors serveixen en certa manera d’encofrat, i es van aixecar en tongades o jornades d’obra que encara es deixen veure en els acabats exteriors. Aquí observem com es van solapant les capes de l’acabat de morter conforme es va pujant. També s’observen algunes filades amb les peces posades de costat que recorden una espiga o espina de peix, tècnica que es coneix com opus spicatum.

L’accés original era a l’alçada del primer pis, a una mica més de 6 metres. Se’n conserva un dels muntants de la porta, part de la polleguera i l’arrencada de l’arc escanyat que la cobria, com a les torres de Vallferosa i Ardèvol.

Dins s’hi poden diferenciar tres nivells marcats per reclaus i forats per biga. Es conformarien per paviments sobre bigues de fusta. La planta inferior, que arribaria a l’alçada de la porta, seria un espai de magatzem.

A gairebé 12,5 metres sobre la base hi hauria un segon trespol que marcaria la coberta del primer pis. Cal pensar en un segon pis, l’alçada del qual desconeixem. La comunicació es conformaria per escales de fusta, com se sap d’altres torres del país.

No es conserven finestres, que cal suposar que serien a la cara sud de la torre per aprofitar la llum solar. Tampoc sabem com era la coberta, però probablement seria una terrassa o potser una teulada.

Quant a la cronologia de la torre, no ha estat possible poder-la esbrinar de moment. Però les característiques constructives ens fan pensar en una datació semblant a les altres torres de la zona, datades gràcies al carboni 14, que són dels segles VIII i IX: Ardèvol, Lloberola i Vallferosa.

Ja en època moderna la torre és parcialment enderrocada, potser per les ordres d’enderrocament de castells en temps de Felip V. El que queda de la torre s’aprofita per fer una construcció amb porta en alçada al costat nord, i amb una coberta de lloses de pedra sobre bigues. No sabem si d’aquesta època o abans és la cisterna que hi ha a tocar de la torre.

A l’exterior de la torre es veuen també encaixos per a trespols o pisos sobre biga, que ara per ara no podem saber del cert si formen part d’un sistema de bastida per fer l’obra, o de construccions posteriors adossades a l’edifici.

Finalment, quina funció va tenir aquesta torre? Quan hi pugem, des de dalt no podrem veure altres torres i castells, com sempre s’ha dit. Però domina el territori, el pas del camí ral i, sobretot, es fa veure. És una arquitectura de qualitat, construïda per un poder que no sabem si era musulmà o cristià, que controlava aquestes terres. Faria de defensa en cas d’atac, espai de reserva i magatzem, i també d’habitatge i refugi. Però hem de pensar que deurien viure en construccions a peu pla, dins un recinte al voltant de la torre o en construccions més o menys properes.

Fotogrametria de la torre abans de la restauració. (Adrià Cubo)
[Peu pàgina] Fotogrametria després de les obres. (Xavier Bertolín)

Vista de la torre de Peracamps l’any 1912.
(Cèsar August Torras. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya)