Peracamps és conegut en la història de Catalunya és per les carlinades o Guerres Carlines. Al llarg del segle XIX tres guerres van ser les que van enfrontar liberals –o isabelins–, partidaris de la coronació d’Isabel II, amb els absolutistes –o carlins–, que reclamaven la corona per al seu oncle Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII. La primera va ser entre 1833 i 1840, la segona entre 1846 i 1849, i la tercera entre 1876 i 1879.

Durant la Primera Guerra Carlina [o primera carlinada] les terres del Solsonès van viure temps convulsos i hi participaren personatges famosos del bàndol absolutista, com la família Tristany d’Ardèvol.

Entre 1837 i 1838 van sovintejar els combats entre Biosca i Solsona, fins que Solsona va ser presa pels liberals comandats pel baró de Meer. Però lluny d’arribar la pau, van continuar els atacs al llarg del camí ral, que si bé van ser força violents, els carlins n’acabaven força malparats. El seu objectiu era assetjar els combois isabelins que regularment arribaven a Solsona amb provisions i tropes de refresc.

L’anomenada batalla de Peracamps va ser una emboscada carlina el 14 de novembre de 1839, quan van atacar els liberals aprofitant el coneixement que tenien del terreny i la boira. Malgrat la ferocitat del combat, els isabelins es van poder escapolir enmig d’una gran nevada. El comandant carlí era Ignasi Brujó, i el liberal era Jeroni Valdés de Noriega.